Orquídies I

Cada any, quan l'hivern veu a tocar la seva fi i les orquídies més primerenques comencen a treure el nas se'm desperta una passió irrefrenable -compartida per molts altres amants de la natura- i que compararia amb la tardoral dels bolets, això sí, sense el vessant gastronòmic, i és la recerca i captura (fotogràfica, és clar) de les orquídies de casa nostra.
Als qui no coneguin aquestes peculiars plantes de seguida els vindran al cap les orquídies tropicals que en altres temps la noblesa europea col·leccionava àvidament o que ens els darrers anys han omplert els aparadors de floristeries i de retruc moltes llars. Les orquídies salvatges d'Europa però, tot i parentes de les tropicals, hi tenen poc a veure, en primer lloc per la mida, les d'aquí són considerablement més petites; i en segon pel lloc on viuen, si les tropicals han hagut d'adaptar-se a viure a les capçades dels arbres per aconseguir la indispensable llum del sol que els estaria negada arran de terra, les de casa nostra en canvi viuen totes directament sobre el sòl.

Himantoglossum robertianum  (Barlia robertiana)

Tot i no ser de les més boniques, aquesta orquídia té un significat especial per mi: a més de ser l'orquídia que obre la temporada al mes de febrer, va ser la primera orquídia que vaig fotografiar. Ja fa una colla d'anys vaig fer unes quantes fotos d'unes estranyes flors que havien sortit al jardí dels meus pares i les vaig ensenyar a un amic que em va dir que allò eren orquídies. Podríem dir que així va néixer la meva afició.

Anacamptis pyramidalis
Les delicades flors d'aquesta orquídia s'agrupen formant una piràmide que dóna nom a l'espècie. El color pot variar del rosa fins al, menys comú, blanc.

Platanthera bifolia

 

Platanthera chlorantha

Platanthera chlorantha  

La millor manera de diferenciar les boniques orquídies d'aquest gènere és fixant-nos en els pol·linis de dins del casc, mentre la P. bifolia els  té disposats ens paral·lel, la P. chlorantha els té més separats a la base que al damunt.

Limodorum abortivum

No està gens clar el perquè del nom abortivum que li van donar a aquesta orquídia, hi ha qui diu que antigament li conferien propietats avortives, d'altres afirmen que prové de la dificultat de trobar-la completament florida o bé que és per les seves fulles reduïdes a petites beines com si no estiguessin del tot desenvolupades. La veritat és que es tracta d'una planta sapròfita que s'alimenta d'organismes morts, per això no té clorofila i no és de color verd. Alguns autors van arribar a dir que era paràsita, però això no ha estat mai demostrat.