Orquídies III

Les orquídies són també la família més evolucionada d'entre les plantes.
A partir del que podria representar un problema, com és que tenen el pol·len agrupat en unes masses compactes anomenades pol·linis que no poden ser dispersades pel vent com en les altres plantes, les orquídies han evolucionat per fer-se atractives per a diferents insectes que esdevenen el seu agent pol·linitzador. Cada espècie d'orquídia s'ha especialitzar per atraure un tipus d'insecte amb tècniques ben sofisticades: amb nèctar, perfums que imiten les feromones de les femelles, imitant la forma d'altres flors que produeixen nèctar, o bé imitant directament les femelles d'insectes. Aquí he d'explicar una anècdota personal que il·lustra perfectament el grau de mimetisme que poden assolir algunes orquídies: el nostre fill Pau quan encara no tenia 2 anys, davant d'un cartell amb la foto d'un exemplar del gènere Ophrys (popularment conegudes com abelleres) va dir "abella, abella" tot assenyalant l'orquídia.
Quan els insectes "enganyats" es col·loquen damunt del label (el pètal més desenvolupat de les orquídies i el que imita la forma dels insectes) se'ls enganxen els pol·linis i així l'insecte els transporta cap a una altra flor i el pot produir la fecundació.
Totes les fotos que vénen a continuació són de les anomenades abelleres.

Ophrys apifera

Ophrys arachnitiformis

 

Ophrys fusca

 

Ophrys catalaunica

L'orquídia nacional de Catalunya

Ophrys insectifera

Ophrys subinsectifera

Ophrys lutea

Ophrys scolopax

Ophrys speculum

Ophrys sphegodes

Ophrys tenthredinifera

Orquídies II

Amb més de 25000 espècies arreu del món, la família de les orquídies és de llarg la més nombrosa de tot el regne vegetal. A Europa se n'han descrit unes 250 espècies, mentre a Catalunya se'n coneixen 80 aproximadament.
Val a dir que la classificació i identificació de les orquídies no és una tasca senzilla perquè, a més de la dificultat intrínseca d'unes plantes que sovint s'hibriden, hi ha els diferents criteris que utilitzen els autors. A partir d'estudis moleculars s'han reclassificat moltes espècies: algunes subespècies han passat a classificar-se com a espècies diferenciades i d'altres han canviat fins i tot de gènere.
Per tot això, si detecteu alguna orquídia que no està ben classificada, us agrairé que m'ho feu saber.

Orchis anthropophora (Aceras anthropophorum)

És coneguda popularment com a flor de l'home penjat per la forma humana del label. En aquestes dues fotos podem veure alguna de les variants de color que presenta aquesta orquídia.

Orchis coriophora

Una de les orquídies que tenen nèctar i desprenen olor per atraure els insectes.

Orchis intacta

Aquesta espècie és de les que més canvis de nom ha sofert: des d'Aceras densiflora, Aceras maculata, Neotinea maculata, Neotinea intacta, fins al curiós Satyrium maculatum.

Orchis mascula

 

Orchis provincialis

Orchis ustulata

Gymnadenia conopsea

Una altra de les orquídies oloroses, en aquest cas fa una olor similar al clavell d'espècia.

Dactylorhiza fuchsii

Dactylorhiza fuchsii

 

Dactylorhiza fuchsii

 

Dactylorhiza sambucina (variant groga)

Dactylorhiza sambucina (variant vermella)

Aquesta orquídia que podem trobar amb flors de color groc i vermell desprèn una olor semblant al saüc.

Les dues fotos d'aquí les vaig fer en un prat a Ordino (Principat d'Andorra) després que ens sorprengués una nevada tardana al mes de juliol.

Orquídies I

Cada any, quan l'hivern veu a tocar la seva fi i les orquídies més primerenques comencen a treure el nas se'm desperta una passió irrefrenable -compartida per molts altres amants de la natura- i que compararia amb la tardoral dels bolets, això sí, sense el vessant gastronòmic, i és la recerca i captura (fotogràfica, és clar) de les orquídies de casa nostra.
Als qui no coneguin aquestes peculiars plantes de seguida els vindran al cap les orquídies tropicals que en altres temps la noblesa europea col·leccionava àvidament o que ens els darrers anys han omplert els aparadors de floristeries i de retruc moltes llars. Les orquídies salvatges d'Europa però, tot i parentes de les tropicals, hi tenen poc a veure, en primer lloc per la mida, les d'aquí són considerablement més petites; i en segon pel lloc on viuen, si les tropicals han hagut d'adaptar-se a viure a les capçades dels arbres per aconseguir la indispensable llum del sol que els estaria negada arran de terra, les de casa nostra en canvi viuen totes directament sobre el sòl.

Himantoglossum robertianum  (Barlia robertiana)

Tot i no ser de les més boniques, aquesta orquídia té un significat especial per mi: a més de ser l'orquídia que obre la temporada al mes de febrer, va ser la primera orquídia que vaig fotografiar. Ja fa una colla d'anys vaig fer unes quantes fotos d'unes estranyes flors que havien sortit al jardí dels meus pares i les vaig ensenyar a un amic que em va dir que allò eren orquídies. Podríem dir que així va néixer la meva afició.

Anacamptis pyramidalis
Les delicades flors d'aquesta orquídia s'agrupen formant una piràmide que dóna nom a l'espècie. El color pot variar del rosa fins al, menys comú, blanc.

Platanthera bifolia

 

Platanthera chlorantha

Platanthera chlorantha  

La millor manera de diferenciar les boniques orquídies d'aquest gènere és fixant-nos en els pol·linis de dins del casc, mentre la P. bifolia els  té disposats ens paral·lel, la P. chlorantha els té més separats a la base que al damunt.

Limodorum abortivum

No està gens clar el perquè del nom abortivum que li van donar a aquesta orquídia, hi ha qui diu que antigament li conferien propietats avortives, d'altres afirmen que prové de la dificultat de trobar-la completament florida o bé que és per les seves fulles reduïdes a petites beines com si no estiguessin del tot desenvolupades. La veritat és que es tracta d'una planta sapròfita que s'alimenta d'organismes morts, per això no té clorofila i no és de color verd. Alguns autors van arribar a dir que era paràsita, però això no ha estat mai demostrat.

Colors de tardor al Berguedà

Fa uns dies vam tenir l'oportunitat de fer una escapada al Berguedà amb la immensa sort de trobar els boscos a punt de caramel, com aquell que diu, si parlem de tonalitats de tardor. Veieu sinò quines varietats cromàtiques que van del marró al groc, passant per vermells i taronges.

 

I per acabar, una panoràmica...

Bolets (dubtes)

Aquí tenim uns bolets que no sé com classificar, si algú em pot donar un cop de mà li estaré profundament agraït:

Bolet certament estrany trobat sobre un tronc al Berguedà a uns 1300 metres d'alçada, la primera impressió era la d'un manat de cucs que es movien amb el vent o bé d'una cabellera afro tenyida de color corall.

La primera impressió va ser que es tracta d'un bolet del gènere Marasmius, però el marge ennegrit em va fer pensar en un bolet de tinta o Coprinus. Després de molt buscar he trobat una escissió d'aquesta família que ha passat a anomenar-se Parasola i potser aquest es tractaria d'un Parasola leiocephala o potser d'un Parasola plicatilis. Foto feta al Berguedà, al peu del Pi de les Tres Branques.

 Un altre curiós bolet de soca del qual en sortia una mena de reïna, trobat a Rasos de Peguera, i del qual tampoc en sé el nom.