dimecres, 21 d’octubre del 2009

Grècia II

A la segona part del viatge vam tornar a embarcar-nos en un ferri al port del Pireu, aquest cop en direcció a Creta. Allà ens vam instal·lar a l'aleshores idíl·lic poblet de Bali (malauradament en l'actualitat s'ha vist massificat com tants altres llocs de la Mediterrània). Des de Bali vam anar fent excursions a les ciutats de Rethimnó i Khanià (també escrit Xanià o Hanià), o a les platges de Matala, Preveli i Elafonissi.

















Far venecià de Khanià , construït al segle XVI


 Vista del port vell de Khanià amb la característica mesquita Kioutsouk Hassan-Giali Tzamisi

 




















Detall d'un carrer de Khanià


Típics pans en forma de tortell, anomenats "koulori", que els nuvis ofereixen als convidats al casament

Un cop abandonada Creta vam passar uns dies a Santorini, com que ja li he dedicat un missatge, només poso una foto.






















El poble de Ia, al caire del volcà de Santorini

De Santorini vam passar a la petita illa de Folegandros, si no vaig errat l'illa habitada més petita de les Cíclades. No recordo quin motiu ens va portar a aquesta illa, potser és simplement que el ferri hi feia parada i que ens va cridar l'atenció pel fet de ser-nos totalment desconeguda. La veritat és que a mi em va encantar la tranquil·litat de l'illa, després del guirigall de Santorini aquí es respirava pau. Els companys de viatge, que encara ara em tiren en cara que a Folegandros "no hi havia res",  no van gaudir d'aquest calma i això va fer que per comptes d'explorar l'illa més a fons, marxéssim amb el primer ferri.


 Molí de vent a Folegandros



Carreró de Khora a Folegandros


L'etapa final del viatge abans de tornar cap a Atenes va ser a l'illa de Paros, que a més de ser famosa com a destinació turística és coneguda per la qualitat del seu marbre.























Pops penjats al sol a l'entrada d'una taverna de Paros


Els pops estesos de més a prop, diuen que això serveix per estovar-ne la carn, prou apreciada per la vespa de la part superior. No sé què en diria un inspector de sanitat.




 Molí de vent a Paríkia (Paros) a la posta de sol

2 comentaris:

  1. Aiiii, quins records...per cert que Folengandros bé es mereix una estada, tot i que ara segur que en aquell carreró estret de 1'5 mts d'amplada no hi deu ser aquella terrassa de bar, ni deuen passar els burros, agitant la cua, acompanyats del corresponent grec amb mostatxo, mentre asseboreixes una freda cervessa...ni probablement els entrenyables habitants deuen portar joves turistes en la destartalada ranxera de port a poble...i aquells "joves grecs" del pub... -no recordo òbviament el nóm- ja no es tornarien bojos de sentir el nou "LP" grabat en cassette d'en Bruce Springsteen "Tunnel of Love" portat pels "joves catalans" perduts en una remota, desconeguda i encantadora illa anomenada Folegandros...segur que ara ja res no és igual.
    Xavi

    ResponElimina
  2. Bona memòria, sí senyor, de la meitat de les coses que parles ja no me'n recordava i és que ja deu fer uns 20 anys pel cap baix d'aquell viatge. Segur que tot ha canviat, pel que he pogut veure ara hi ha uns quants hotels de luxe que de segur han canviat la fesomia de Folegandros.

    ResponElimina