Illes Medes

El cap de setmana passat ens vam embarcar en un dels vaixells amb fons de vidre que surten de l'Estartit per contemplar la vida submarina de les Illes Medes. Amb bona mar vam sortir a la tarda en direcció cap a la Foradada, per després voltar les Medes i, passat el Carall Bernat, baixar al fons de l'embarcació per gaudir de l'espectacle del peixos. Malauradament el fons està una mica fet malbé, segons ens explica un dels tripulants els temporals d'aquest hivern han arrasat les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) també coneguda com l'alga dels vidriers, tot i no ser pròpiament una alga sinó una planta superior. Aquest nom vulgar prové segurament de que antigament s'utilitzava per a protegir mercaderies delicades (entre elles el vidre) durant el transport. La posidònia hi ha llocs on ha estat del tot arrencada per la força de les onades i per les roques arrossegades pel mar, mentre que en altres sembla que hagi estat tallada arran amb una segadora. Segons ens va informar el mateix tripulant calculen que fins d'aquí a uns deu anys no estarà del tot recuperada.
De peixos sí que n'hi havia molts nedant tranquil·lament al voltant del buc del vaixell: llobarros, dèntols, daurades i moltes altres espècies s'alimentaven en grans bancs o en solitari del que els oferia el fons marí. Cal destacar la gran quantitat de musclos gegants (en desconec el nom) que sobresortien de la sorra, m'imagino que no es devien veure tan afectats pel temporal i que al desaparèixer part de la posidònia els ha deixat més exposats a la vista.

Per demostrar que les Medes no tan sols tenen interès submarí, sinó que també la part emergida ofereix unes característiques naturals úniques de les quals en són testimoni les nombroses aus que hi nidifiquen, entre elles el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) que entre les illes Medes com al Cap de Creus concentra la major part de la població nidificant de l'Europa continental.

L'espècie més comuna amb diferència a les Medes és el gavià argentat (Larus michahellis) és un ocell que ha esdevingut poc simpàtic degut al seu comportament de vegades agressiu i a la seva gran proliferació en tota mena d'hàbitats com ciutats costaneres i d'interior, abocadors i altres llocs poc agradables. Però en el marc de les illes Medes es fa més plaent la seva visió.