El cel

El cel amb totes les seves manifestacions és una font d'inspiració màgica per a tots els qui ens agrada la fotografia, i també m'atreviria a dir per a la resta de mortals. Les postes i sortides de sol, la impressionant potència d'una tempesta, les capricioses formes dels núvols, la grisor d'un matí emboirat...

Aquestes dues fotos les vaig fer una tarda  que viatjava per l'autopista i que per sort duia la càmera a sobre, instants després de que descarregués una potent tempesta.
En la primera tenim els núvols que s'estan esqueixant per sobre del Montseny i agafen unes tonalitats espectaculars i de l'altra l'arc de Sant Martí pel damunt dels llums de la benzinera on em vaig aturar.
Totes dues imatges han estat muntades amb un programa especial que permet enganxar diferents fotogrames per aconseguir una panoràmica.

Illes Medes

El cap de setmana passat ens vam embarcar en un dels vaixells amb fons de vidre que surten de l'Estartit per contemplar la vida submarina de les Illes Medes. Amb bona mar vam sortir a la tarda en direcció cap a la Foradada, per després voltar les Medes i, passat el Carall Bernat, baixar al fons de l'embarcació per gaudir de l'espectacle del peixos. Malauradament el fons està una mica fet malbé, segons ens explica un dels tripulants els temporals d'aquest hivern han arrasat les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) també coneguda com l'alga dels vidriers, tot i no ser pròpiament una alga sinó una planta superior. Aquest nom vulgar prové segurament de que antigament s'utilitzava per a protegir mercaderies delicades (entre elles el vidre) durant el transport. La posidònia hi ha llocs on ha estat del tot arrencada per la força de les onades i per les roques arrossegades pel mar, mentre que en altres sembla que hagi estat tallada arran amb una segadora. Segons ens va informar el mateix tripulant calculen que fins d'aquí a uns deu anys no estarà del tot recuperada.
De peixos sí que n'hi havia molts nedant tranquil·lament al voltant del buc del vaixell: llobarros, dèntols, daurades i moltes altres espècies s'alimentaven en grans bancs o en solitari del que els oferia el fons marí. Cal destacar la gran quantitat de musclos gegants (en desconec el nom) que sobresortien de la sorra, m'imagino que no es devien veure tan afectats pel temporal i que al desaparèixer part de la posidònia els ha deixat més exposats a la vista.

Per demostrar que les Medes no tan sols tenen interès submarí, sinó que també la part emergida ofereix unes característiques naturals úniques de les quals en són testimoni les nombroses aus que hi nidifiquen, entre elles el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) que entre les illes Medes com al Cap de Creus concentra la major part de la població nidificant de l'Europa continental.

L'espècie més comuna amb diferència a les Medes és el gavià argentat (Larus michahellis) és un ocell que ha esdevingut poc simpàtic degut al seu comportament de vegades agressiu i a la seva gran proliferació en tota mena d'hàbitats com ciutats costaneres i d'interior, abocadors i altres llocs poc agradables. Però en el marc de les illes Medes es fa més plaent la seva visió.

Santorini

Seguint amb el tema de Grècia, una de les illes que més crida l'atenció és Santorini, sobretot per la seva truculenta història geològica. El seu origen volcànic ens el recorda permanentment l'illa central de lava de color negre (Nea Kameni) i la seva forma de con escapçat. Sorprèn que la gent s'hagi instal·lat des de temps remots en els marges del penya-segat que envolta la part central del volcà.
Un altre dels punts destacats és la seva arquitectura amb combinacions de blanc i blau cel que s'escampa aprofitant tots els racons que ofereix el penya-segat.
Ara s'ha convertit en un dels grans atractius turístics de Grècia i en una de les illes més visitades del mar Egeu.

 

 

 

Creta

Ho he de confessar, Grècia em té el cor robat, ja ho anireu veient per poc que seguiu aquest bloc. Deu ser perquè sintetitza com pocs altres indrets aquell concepte que tant li agradava a l'enyorat (bàsicament pels humoristes) alcalde Clos: la MEDITERRANEÏTAT. A Grècia hi trobo la barreja perfecta d'història, cultura, paisatge, llum i aquest mar que ens agermana. I el lloc on, segons el meu parer, millor es combinen aquests ingredients és a Creta

Terrassa al carrer a Hania

Carreró de Hania

Monestir d'Agia Triada

Gat tafaner a Matala

Xarxes de pescadors a Iraklio

 

Barques de pesca a Agia Pelagia

Cargolins de mar a Elafonissi

 Elafonissi

Roselles I

Unes quantes fotos de roselles (Papaver rhoeas) en format panoràmic experimentant amb diferents exposicions i profunditats de camp. Amb això he buscat diferents visions d'un tema prou conegut, aquestes boniques flors que cada primavera omplen els nostres camps amb intensos tons vermells.


Amb una velocitat lenta, poca profunditat de camp i un lleuger desenfocament buscava un efecte "impressionista" a aquestes fotos.


Una petita mostra del molt que es pot extreure "fotogràficament" d'unes senzilles flors, ajudat per alguna de les infinites possibilitats que ens ofereix la fotografia digital, com ara els programes que ens permeten empalmar diferents fotografies per aconseguir una imatge panoràmica.

Gavina corsa

Per començar un parell de fotos que vaig poder fer a unes gavines corses que, durant les ja llunyanes vacances de primers de juliol a Menorca, em van despertar una altra vegada el cuquet de l'ornitologia. Per als poc introduïts en el món dels ocells, aquesta gavina fa uns anys era de les més escasses d'arreu del món, afortunadament sembla que és cada cop més freqüent. Així podreu entendre l'alegria que vaig tenir a la platja de Son Xoriguer quan vaig veure un parell d'exemplars sobrevolant la platja a poca alçada dels nostres caps buscant alguna cosa per menjar. La insistència d'aquestes gavines em va permetre de fer alguna fotografia prou bona, i més tenint en compte que, en tractar-se d'unes vacances estrictament familiars (això de tenir nens petits fa canviar radicalment l'esperit dels viatges), l'objectiu més llarg que portava era un 105 mm "macro"!!! I amb aquest vaig fer les fotos que adjunto.
Només una reflexió pel que fa al nom de la gavina corsa, m'imagino que l'adjectiu deu venir de l'illa de Còrsega, curiós perquè si no vaig errat la colònia de cria més important d'aquesta espècie se situa al delta de l'Ebre. De fet només en italià li diuen també així, en tota la resta d'idiomes propers el nom fa referència a l'insigne naturalista Jean Victoire Audouin -el descobridor de l'espècie suposo- com ara en anglès "Audouin's Gull" o en castellà "Gaviota de Audouin", fins i tot el nom científic és Larus audouinii. No li podríem donar un nom comú més nostrat? Alguna referència al delta de l'Ebre per exemple, com gavina del delta o gavina de l'Ebre?