Fulles

Els arbres del Parc del Migdia estan malalts, tenen alguna mena de fong que els fa caure les fulles com si es volguessin avançar a la tardor que ja s'acosta. L'altre dia passejant-hi vaig descobrir les grans varietats cromàtiques que poden oferir aquestes fulles malaltes i vaig recollir-ne les que més em van cridar l'atenció. Després a casa vaig muntar un petit estudi per fotografiar-les i aquest n'és el resultat.
Pot semblar fàcil, però us puc assegurar que no ho és gens. Primer de tot vaig premsar les fulles perquè no presentessin irregularitats i fossin el més planes possible Tot seguit vaig muntar la càmera al trípode mesurant amb un nivell que estigui completament perpendicular a la taula de treball. Vaig muntar el polaritzador per evitar reflexes indesitjats, tot i que després vaig descobrir que no n'hi havia prou i vaig posar difusors als dos flaixos utilitzats -les fulles tenen una pel·lícula protectora que reflecteix la llum com un dimoni.

Cigonyes a Girona

El passat divendres a la tarda vam tenir una sorpresa els que ens trobàvem pel barri de Palau de Girona, i és que un estol d'almenys 12 cigonyes (jo vaig arribar més tard i només en vaig poder veure 3) van estar sobrevolant la zona propera als Químics fins ben entrat el vespre. Fins i tot una es va instal·lar dalt de la xemeneia dels Químics i hi va passar la nit, marxant l'endemà al matí.
Segurament es tractava d'un estol en migració i van aturar-se a descansar a Girona.
Tot i que ja havia vist cigonyes sobrevolant el cel gironí, no n'havia vist mai un grup tan nombrós, i encara menys que es quedessin a fer nit.

Namíbia: Twyfelfontein

Amb aquest complicat nom -per nosaltres- que vol dir font dubitativa, per una font no massa constant que hi brolla, es coneix una espectacular regió on hi trobem una zona muntanyosa amb 2400 petroglifs que representen animals i formes abstractes.

Una mostra dels petroglifs amb representacions d'estruços?

Namíbia: Cape Cross

A Cape Cross hi ha la famosa colònia d'óssos marins del Cap (Arctocephalus pusillus). Hi ha molta confusió amb el nom d'aquesta espècie, doncs molta gent tradueix directament de l'anglès "fur seal" i els anomena foques, quan no són membres de la família dels fòcids sinó dels otàrids, com els lleons marins.

Enredat en una xarxa de pesca, a aquest ós marí li espera un trist final

.

Namíbia: desert del Namib

El desert del Namib, que dóna nom al país sencer, està en part protegit dins del Parc Nacional del Namib-Naukluft. I engloba una sorprenent varietat de paisatges, des de les imponents dunes ataronjades de Sossusvlei fins a les pedregoses muntanyes que envolten el riu Swakop.

Moon Landscape sota l'espectacular cel africà

El 4x4 que ens va portar per Namíbia a Moon Landscape

Welwitschia mirabilis una curiosa planta que pot arribar als mil anys

El vlei és aquesta zona d'argila seca que està envoltada de dunes

Les mítiques dunes del Namib poden arribar als 325 metres d'alçada

El vent jugant amb aquesta branqueta ha dibuixat uns cercles a la sorra

Namíbia: Etosha

Fotos d'un gran viatge de fa alguns anys -de quan encara anàvem amb vèlvies pel món- a aquesta fantàstica zona d'Àfrica. Em sembla que tal com està la situació actual de la fotografia hauré d'aclarir que Velvia era una model de diapositiva de la casa Fujichrome especialment apreciada per la seva saturació de colors. Potser també hauria d'explicar què eren les diapositives, però m'ho estalviaré, millor que qui vulgui esbrinar-ho que goglegi una mica. Encara que sembli que parli de la prehistòria, només fa sis anys...

Etosha

Aquest és un dels llocs de l'Àfrica on més es pot gaudir de la fauna salvatge. Va ser declarat parc nacional el 1907 i des d'aleshores ha ofert un bon refugi a més de 100 espècies de mamífers i més de 300 d'aus. Aquí hi ha una petita mostra.

Elefant (Loxodonta africana)

De nit es pot observar la fauna que va a abeurar a les diferents basses des dels observatoris que hi ha als campaments.

Zebra comuna (Equus quagga)

Girafa (Giraffa camelopardalis)

Òrix del Cap (Oryx gazella)

Lleó (Panthera leo)

Esquirol terrestre del Cap (Xerus inauris)

Gasela saltadora o springbok (Antidorcas marsupialis)

Un duiquer comú (Sylvicapra grimmia) tan ben camuflat que em fa dubtar

Calau de bec groc del sud (Tockus leucomelas)

Vall de Núria - paisatge i una mica de fauna

La Vall de Núria és una altra de les joies naturals que tenim a Catalunya,com l'any passat va ser prou generós amb pluges i neus a l'estiu oferia un aspecte magnífic, tant pel que fa a les plantes com als rius. El seu relatiu aïllament -només s'hi pot accedir a peu o amb el famós cremallera- li dóna un encant especial, malgrat les instal·lacions de les pistes d'esquí que, fora de la temporada, tenen un aspecte una mica fantasmagòric.

El cremallera arribant a la Vall de Núria

Uns núvols "despentinats" pel vent

Inachis io o paó de dia, una de les papallones més boniques de casa nostra

Marmota alpina (Marmota marmota)

Isard (Rupicapra pyrenaica)