No puc evitar-ho, les roselles em tenen fascinat i mai no paro de buscar noves perspectives i enquadraments per mirar de copsar-ne tota la bellesa. Aquí en teniu algunes mostres.
dijous, 1 de juliol del 2010
Més flors comunes
Ara fa dies que no em posava en el bloc, una acumulació de feina juntament amb una gens menyspreable quantitat de fotos per triar i revelar m'han obligat a deixar una mica de banda el bloc.
No voldria fer-me pesat, però aquí teniu una altra tongada de fotos de flors comunes que trobem a la primavera als camps i marges i que no per tenir-les molt vistes deixen de ser boniques. L'únic que hem de fer és fixar-nos-hi i és que sovint de tant veure-les no ens les mirem i crec que mereixen una especial atenció.
Un bon exemple en seria aquesta flor (de la qual en desconec el nom) que, apart del color, no cridava especialment la meva atenció. Però quan m'hi vaig acostar vaig descobrir aquestes vetes que decoren els pètals i que li donen un aspecte ben peculiar.
La borratja (Borago officinalis) sempre m'ha suposat un repte a l'hora de fotografiar-la, la disposició de les flors cap-cotes fa molt difícil d'obtenir una bona visió. La solució la vaig trobar fent un contrapicat aprofitant el pendent del marge on estava situada la planta.
Una amable abella va col·laborar en completar aquesta composició en què vaig alinear les tres margarides que hi apareixen.
Tampoc conec el nom d'aquesta mena de dent de lleó gegant, si algú em pot donar un cop de mà li agrairé.
No voldria fer-me pesat, però aquí teniu una altra tongada de fotos de flors comunes que trobem a la primavera als camps i marges i que no per tenir-les molt vistes deixen de ser boniques. L'únic que hem de fer és fixar-nos-hi i és que sovint de tant veure-les no ens les mirem i crec que mereixen una especial atenció.
Un bon exemple en seria aquesta flor (de la qual en desconec el nom) que, apart del color, no cridava especialment la meva atenció. Però quan m'hi vaig acostar vaig descobrir aquestes vetes que decoren els pètals i que li donen un aspecte ben peculiar.
La borratja (Borago officinalis) sempre m'ha suposat un repte a l'hora de fotografiar-la, la disposició de les flors cap-cotes fa molt difícil d'obtenir una bona visió. La solució la vaig trobar fent un contrapicat aprofitant el pendent del marge on estava situada la planta.
Una amable abella va col·laborar en completar aquesta composició en què vaig alinear les tres margarides que hi apareixen.
Tampoc conec el nom d'aquesta mena de dent de lleó gegant, si algú em pot donar un cop de mà li agrairé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)